Epistemologia en la formació dels professors de secundària?

"No hi ha res més important que veure els camins de la inventiva, que són -al meu parer- més importants que les invencions" (Gottfried Wilhelm Leibniz)

Quan Francesco Speranza deia que per a un professor de Matemàtiques conèixer l'epistemologia és tan important com conèixer la mateixa Matemàtica podia semblar d'entrada tota una provocació. El mateix Bruno D'Amore diu que quedà impressionat per la vehemència de les seves paraules, tot i que ell pensava poc més o menys el mateix, però que mai hagués gosat afirmar-ho tan categòricament. Ja molt abans, el mateix Leibniz expressava alguna idea semblant.
Cert que pot semblar una postura radical (i més per mi, hereva com som de la clàssica educació tradicional a base de teorema, demostració i exercicis), però reconec quanta raó hi ha en que només es pot comunicar el que s'ha construït dins, allò que forma part de l'experiència personal viscuda, és a dir, personalitzada. Així doncs, si la Matemàtica es vista com una successió de resultats seqüencials, impersonals i atemporals, no podem parlar de comunicació, sinó de repetició de resultats. Aquest voler amagar la rica història de l'esforç i de les dificultats que els éssers humans han trobat en la construcció de la Matemàtica tal i com la coneixem avui, mostrant a l'estudiant només els resultats finals, nets i cristal·lins, lliures de tota discusió, ben ordenats, obtinguts aparentment com la conseqüència d'una deducció axiomàtica que pareix caiguda del cel, li estam transmetent que la Matemàtica ha de ser així per naturalesa, i per tant una concepció equivocada de la disciplina.
Cal que siem coherents. Si demanam als nostres alumnes que aprenguin (sense a por a equivocar-se) a reflexionar sobre els seus propis errors, considerant-los com una font d'informació, a fi de que ells mateixos puguin regular i gestionar el seu propi procés d'aprenentatge, no podem passar per alt aquest mateix procés en la ment de prestigiosos matemàtics qua han culminat el seu aprenentatge amb notables aportacions a les Matemàtiques tal i com avui les coneixem. De la mateixa manera que coneguent els camins per on transcorren els nostres raonaments podem construir millor el nostre coneixement, igualment coneguent com han anat evolucionant els conceptes, la seva història, els seus errors, podrem entendre i copsar millor les Matemàtiques actuals amb tota la seva essència.